no anem bé

l'altre dia vaig passar per una oficina de correus i vaig entrar a comprar uns segells (sempre m'agrada tenir-ne i de vegades costa trobar estancs).

després de fer la cua pertinent... li toca per fi a la senyora de davant meu que volia fer un enviament a un altre país.

després d'informar-se dels preus de l'enviament normal, urgent, certificat i demés, es va decidir.

quan ja havia pagat i a punt de marxar, li pregunta al funcionari de correus:

– cuando llegará?

resposta del funcionari de correus:

– cuando dios quiera.

en aquell moment vaig pensar no: "anem massa bé".

em toca el meu torn i li demano els segells; ell s'aixeca, busca en els armaris, obre i tanca calaixos, busca a sota de sobres i demés papers i fins i tot es pren la molèstia de preguntar al seu company.

torna i em diu:

– no tenemos, se nos han acabado y aún no han traído.

va ser aleshores quan vaig assegurar que "no anem pas bé".

–––

text: tenzin

gràcies, tenzin, per la teva col·laboració.