és de nit i viatjo de retorn.
el tren va ple a vessar.
aquest cop he d'anar dret.
impossible seure.
hi ha molta fauna pijamista -sembla que d'una mateixa família- que torna després de -suposadament- passar el dia a casa d'uns familiars.
els cossos d'aquesta fauna ha pres dimensions que comencen a ser preocupants, especialment per a la canalla que, embotida en xandalls-pijama, es mostren com gruixudes mortadel·les o salamis esteses sobre els seients.
les costures de la roba fan patir.
el fil deu ser de bona qualitat perquè sinó ja hagués petat.
els crits alhora de parlar -de tota la fauna familiar- denoten mala educació i afany de protagonisme al mig d'un vagó que, atònit, escolta les converses més surrealistes:
- mááma (un adult mascle parlant-li a un adulta femella) que la nena no ha comío...
- ¿y qué!!? (crit terrible i agut)
- pué, que tié jambre...
- pué que ze coma loh puño... havé comío ánte...
mentre, per la megafonia interna del vagó, s'escolta: propera estació: sant adrià de besòs...
- pero... ¿has oío mááma? ¿no eh san? ¿poqué dise sant? (diu el mascle adult, que a més, porta un gran carro ple de mercaderia misteriosa)(collons amb el pompeu-fabra...!).
- corre nena..., abrigate musho que en el barrio hase frio (i és que hi barris, que en l'actualitat, es veu que tenen microclima)
s'obren les portes del vagó i ràpidament, arrossegant a qui se'ls possés pel mig, tota la fauna desaigua cap a l'andana... les nenes, les mares, l'àvia, els avis... i finalment el mascle del carro que, davant la impossibilitat de baixar còmodament amb el carro, donat el suposat pes del mateix, agafa embranzida i fot un salt, ell i el carro, i aterren prou bé -tots dos- trontollant per totes bandes però salvant la situació de forma estrambòtica i prou còmica.
osti, quin descans...
vagó buit.
vagó tranquil.
vagó sense restes de mortadel·la.
(ni de salami).
Enhorabona a qui sigui l'autor de tan realista descripció; i enhorabona per poder haver viscut una escena que et deixa tan atònit com el millor film de Steven Spielberg.
ResponEliminaI pregunto jo, qui no ha estat alguna vegada a prop d'un escenari així, com si de teatre al carrer es tractés?.
Entenc el teu patiment per les costures dels xandalls-pijames, però jo et diria que tranquil, abans haurien de petar les costures de les múltiples capes que porten a sota: pijama de la setmana (important per matenir les constants de la temperatura corporal), samarreta apelfada, samarreta de maniga curta (lo important és abrigar el pit), suadera apelfada acrílica plena de boles (tot abriga), suadera amb cremallera (per si hi ha indicis de sudoració) i finalment la capa externa, igual de important que la resta, el xandall-pijama que és el que fa de barrera davant del microclima.
Per tant aquesta sensació de nen/a mortadel.la/salami és la part externa jo diria "la targeta de presentació", però per dins està farcit de masa de pasta follada.
Jo només diria als que anem vestits només amb un vestit i un abric, que vigilem amb els microclimes de certs barris....No sigui que la liem.
OSCAR a la millor narració de parla catalana, basada en fets reals.
ResponEliminahania, el teu comentari és tant complet que és un autèntic i complet annex del post.
ResponEliminagràcies.
És un autèntic plaer que ho consideris així!
ResponEliminaÉs extrany que si un mascle en aquest grup diu "mááma que la nena no ha comio", la mááma no es tregui el pit o tregui de la bossa 4 o 5 pettit suis i li endolli un darrera de l'altre(és clar, com que alimenten igual que un bistec).
ResponEliminaPerò vaja, potser aquesta femella està més evolucionada...
Sou tots una colla de nazis. Què vol dir fauna? Animals? No són persones? I la resta de comentaris, felicitant al redactor? No teniu cor. No sabeu com pateix molta gent. No sabeu res de la vida real. Quina merda de bloc. No hi penso entrar mai més.
ResponEliminaPer cert, heu pensat en què pensarien els vostres fills de vosaltres si sabéssin que penseu d'aquesta manera? O us és igual? Total, ara ja no ve d'aquí...
A mi no m'agrada ni la mortadel·la ni les olives amb pinyol.
ResponEliminaHola.
ResponEliminaPer si us pot interessar 3 descripcions segons l'enciclopèdia catalana:
FAUNA
-Obra on hi ha la descripció i l'enumeració de les espècies animals d'una comarca o d'un país, o d'un període geològic.
-Conjunt de totes les espècies animals que habiten en una comarca o en un país, o en un període geològic concret.
-Conjunt d'espècies animals que habiten en un territori determinat, en estat salvatge i perfectament identificades amb el medi ambient que les envolta.
Ah, per cert, a mi no m'agrada massa el salami.
Nazis??? Carai Anònim, vas una mica fort/a, no? Vols dir que n'hi ha per tant? Si llegeixes la introducció del bloc veuràs que és un espai on mirem de primar el bon humor, assumint el conseqüent risc que això pot comportar, però en cap cas la intenció no és ni ofendre ni faltar al respecte a ningú. Però vaja, cadascú ho veu a la seva manera… i per suposat respectem la teva opinió.
ResponEliminaVull deixar clar que jo sóc anònim's...
ResponEliminaI com que anònim no visitarà més aquest bloc, doncs me quedo amb les ganes de comentar-li algun punt.
Només diré que qualsevol de nosaltres pateix bastant més que els Srs.Protagonistes (per no ofendre a ningú)del relat del post.
A mi tampoc m'agrada la mortadel.la, el salami ni el choper.