17.2.11

san miguel

ofegat.
així va ser com va passar.
després de la trentena cervesa ja no va poder més.
va fotre un rot que va fer trontollar la tuneladora de l'ave i va caure rodó.
ofegat però a gust.

5 comentaris:

  1. Per això es va guanyar el cel i el van fer San.
    A qui he de felicitar per aquest post? per si de cas a tots/es dos/ues, "Felicitats" per aquest recull dels Sants i Santes de totes les cultures.
    Potser el Vaticà també us Santificarà per aquest treball a vosaltres algun dia. Tot arribarà!

    ResponElimina
  2. Ai, Hania...! A la foguera anirem a parar!
    Clar que si hi ha algú interessant amb qui cremar-me al costat... doncs farem el sacrifici.

    ResponElimina
  3. Amb mí no comptis per aquest tipus de sacrifici. Per altres, en parlem i no et dic que no, però per aquest en concret........no és un bon plan.
    Realment així sí que arribaries a Sant:
    "Sant Kapplann" cremat a la fogera per reconèixer i beure's la vida a glops amb San Miguel.

    ResponElimina
  4. He de reconèixer que a mi, la San Miguel ni fú ni fà. Però possats a caure ofegats… no se m'acudeix millor manera. Kapplann, aquest cop t'has superat! ;-D

    ResponElimina
  5. Hania estic d'acord amb tot el que dius.
    Jo tinc un bon plan, com diu Ted Isdead, ofegar-me en cervessa; al menys s'estarà més fresquet que a la fogera.
    T'apuntes?

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...