santa tecla

tecla salvadadora, mare de tots els teclats, guia salvadora de mals moments i una de les tecles més sol·licitades en el món dels que no salven ni un putu arxiu ni que els matin.

el americano

un començament impecable. 
bones perspectives per passar una bona sessió cinematogràfica... 

però ni amb tot el seu bon saber fer en pantalla, en george clooney és capaç d’aixecar una peli que és més dolenta que la carn de gos.

un argument fluixet però que podia haver estat bé si no fos perquè l’acompanya un muntatge que en ocasions fa saltar les escenes com si d’una muntanya russa es tractés, un repartiment justet-justet que sembla estar d’acord amb un pressupost que ja es veu que és molt acotat, uns diàlegs i unes escenes que semblen trets d’altres pelis que tots hem vist mil vegades, una posada en escena que pretén aconsseguir un thriller i el que aconsegueix és posar en un estat de letargia als espectadors.

no calia ni massa trets, ni massa acció, ni massa efectes especials... però un mínim d’exigència i de qualitat era el que en clooney hauria d’haver exigit abans de permetre que aquesta peli es projectés, i més, quan ell és un dels productors de la mateixa.

en tot cas, si el que voleu és adormir-vos, si el que voleu és no treure’n res de bo, si el que voleu és no entendre fins i tot part del guió... aneu a veure aquesta peli. 
bon profit, i emporteu-vos una paperina.