avui el tren no va massa ple.
hi ha lloc per seure i ho he fet mirant al nord, es a dir, mirant en la direcció en que el tren circula i al meu costat seu una dona mirant distretament per la finestra.
de fons sona un músic ambulant, dels que trenejen habitualment, tocant unes tonades populars.
no ho fa massa bé, però és molt millor que l'escàndol que munta aquell tipus de l'acordió cada cop que hi coincideixo, i que quan prem una tecla, et rebenta l'ànim.
aquests dies, la tos, és l'idioma comú dins els vagons. és un idioma universal entre els aburrits passatgers, de transmissió fàcil i efectiva i que, qui més qui menys, tothom parla i transmet: seca, encongida, suau, escandalosa, lleugera, disimulada...
per la finestra veig com trenquen les onades a la platja. què xulo és el mar!
la passatgera del costat està parlant per telèfon. ha quedat amb algú a l'estació de la capital del maresme. la recollirant "donde siempre"..., "si, al otro lado".
el músic, un cop acabada la tonada, ha passat demanant "unos centimillos" però ningú no li hem fet ni putu cas, i és perquè sóm uns miserables.
ja s'apropa la meva estació, agafo la motxilla i faig mentalment la llista de la compra: ah, només pa! i penso que per sopar aprofitaré el que hi ha a la nevera i que cal acabar: pebrot verd, pebrot vermell, alberginia i pastanaga... tallat a tiretes primes, lleugerament sofregides sobre una base de ceba, amb un grapat d'arròs i una mica de tamari.
avui a més, tinc encara roba per planxar.
18:45, tot i que no fa fred, ja cau la foscor del vespre d'hivern.
És un relat maco, però intueixo certa tristor i soletat. Tan de bo m'equivoqui, perquè tothom es mereix ser feliç i veure feliç als que l'envolten.
ResponEliminaDoncs amb tristor o no, aquest sopar té pinta de estar prou bo.
ResponEliminaI per veure, què?
De veure San Miguel.
ResponEliminas'ha de ser fidel als sants i..... total ja disposats al sacrifici....
Per cert, quan és el proper sopar?
ResponEliminaJo porto les cerveses.
Fora tristors!
I visca el Tamari!
ResponEliminaSopar? qui ha dit sopar?
ResponEliminaPodríem fer un sopar els blocaires del reservoir.
Per cert, referent al títol
"ja clareja una mica, o no ?"
es refereix a la economia o la llum solar, la veritat és que les monedes em despisten.
Necessito resposta...
Són los centimillos, oi?
ResponEliminaÉs trencar la guardiola per poguer pagar el bitllet de tren, perquè segons a la zona que vagis deunidó.
ResponEliminaQuina panda de blocaires insensibles!, per una vegada que miro el fons i em poso sentimental...
ResponEliminaKapplann, tira'm un cable a favor meu, perquè la resta només està pensant en menjar i beure.
Gràcies, només vull comprovar que encara queda gent sensible.
Quina panda de blocaires insensibles!, per una vegada que miro el fons i em poso sentimental...
ResponEliminaTed Isdead, tira'm un cable a favor meu, perquè la resta només està pensant en menjar i beure.
Gràcies, només vull comprovar que encara queda gent sensible.
val..., si..., tens raó en que és un estat d'ànim, però en absolut de pena o tristor -i menys de soletat-, potser melanconiós, observant amb calma i des de la tranquilitat de les hores del dia en que es produeix el relat...
ResponEliminaa més -i dit des de tota la sensibilitat possible-, pensa que desprès del sopar de verduretes i tamari, hi ha hagut una trucada dels veins convidant a unes cervesetes fresques.
D'acord amb Hania, sou una colla d'insensibles! (ens en deus una, Hania ;-) )
ResponEliminaPerò per altra part entenc perfectament que entre menjar-se l'olla amb reflexions de capvespre o cruspir-se un bon arrosset opteu per aquesta segona opció. Així que tots contents, no?
I per contents, nosaltres, que veiem que cada vegada sou més els que us deixeu caure per aqui… benvinguts totes i tots… potser si que haurem d'acabar muntant un sopar de blocaires!
Ei! una part de les gràcies a tanta activitat, potser me les heu de donar a mi, a partir d'aquell comentari en el que "us posava a parir" el 24 de gener, heu canviat la dinàmica. També se li hauria d'agrair una altre part a en Tenzin, per la seva genial col.laboració "no anem bé" que va ajudar a revifar aquest bloc, que estava una mica adormit.
ResponEliminaPerò sobretot al vostre esforç de mantenir-lo viu.
*quin bon rotllo, eh!
Doncs al Cèsar el que és del Cèsar. Gràcies anonim's! Gràcies Tenzin. I ja possats, també a tota la resta, que ens posseu les piles amb la vostra participació.
ResponEliminaI fins aquí l'ensabonada del dijous. Vaig a veure si penco una estona.