pasta banyuda i infernal farcida en moltes ocasions de mil temptacions que, després de contenir un frankfurt, va descobrir el cami de la santedat i va fer bondat per sempre més escampant pel món les virtuts de la virginitat sense farciments demoniacs.
Mai més miraré un crois-sant amb els mateixos ulls. I potser ja no seré capaç de menjar-me'l sinó m'he confesat abans.
ResponEliminaDiví... La propera podria ser l'en-SAINT-mada?
ResponEliminasabeu que l'origen dels crois-sants és de quan a la ciutat de viena, a finals del segle XVII hi va haver el setge de les tropes turques, un pastisser va fer unes elaboracions amb forma de mitja lluna (aleshores símbol turc) i la població s'els crospia com a mofa de les tropes otomanes?
ResponEliminaJo, potser el crois-sant que no crec que torni a menjar és el farcit de frankfurt.
ResponEliminaDisculpeu, sóc "anonim's" no Anomi's...
ResponElimina