sant ander

l'ander, un tipus del nord que vol anar pel bon camí, però li costa.

no hi pot fer més.
necessita manegar els diners dels demés i, si pot ser, quedar-se'n un bon grapat i amb interessos.

ell prega i prega per ser més bona persona, i hi està dedicat en cos i ànima, però sap que li costarà molts i molts anys de sacrifici poder aconsseguir-ho... pobret... preguem per ell...

ja clareja una mica, o no?

18:15 i encara és clar.
avui el tren no va massa ple.
hi ha lloc per seure i ho he fet mirant al nord, es a dir, mirant en la direcció en que el tren circula i al meu costat seu una dona mirant distretament per la finestra.

de fons sona un músic ambulant, dels que trenejen habitualment, tocant unes tonades populars.
no ho fa massa bé, però és molt millor que l'escàndol que munta aquell tipus de l'acordió cada cop que hi coincideixo, i que quan prem una tecla, et rebenta l'ànim.

aquests dies, la tos, és l'idioma comú dins els vagons. és un idioma universal entre els aburrits passatgers, de transmissió fàcil i efectiva i que, qui més qui menys, tothom parla i transmet: seca, encongida, suau, escandalosa, lleugera, disimulada...

per la finestra veig com trenquen les onades a la platja. què xulo és el mar!
la passatgera del costat està parlant per telèfon. ha quedat amb algú a l'estació de la capital del maresme. la recollirant "donde siempre"..., "si, al otro lado".
el músic, un cop acabada la tonada, ha passat demanant "unos centimillos" però ningú no li hem fet ni putu cas, i és perquè sóm uns miserables.

ja s'apropa la meva estació, agafo la motxilla i faig mentalment la llista de la compra: ah, només pa! i penso que per sopar aprofitaré el que hi ha a la nevera i que cal acabar: pebrot verd, pebrot vermell, alberginia i pastanaga... tallat a tiretes primes, lleugerament sofregides sobre una base de ceba, amb un grapat d'arròs i una mica de tamari.
avui a més, tinc encara roba per planxar.
18:45, tot i que no fa fred, ja cau la foscor del vespre d'hivern.

sant oral

facultat que alguns éssers desenvolupen amb els llavis per esbrinar qui és i qui no és sant o santa.

però per aconsseguir un bon grau d'encert cal practicar molt, sovint i amb interés.

ànim, que el món és ple de santedat per descobrir!

san miguel

ofegat.

així va ser com va passar.

després de la trentena cervesa ja no va poder més.

va fotre un rot que va fer trontollar la tuneladora de l'ave i va caure rodó.

ofegat però a gust.

santa claus

un paio que entra allà on vol sense que ningú li doni permís. un tio que té els mitjans per envair els domicilis aliens. un xoriço en definitiva que, a més, té denominació de tia i que va disfressat de forma ridícula i poc discreta.

crois sant

pasta banyuda i infernal farcida en moltes ocasions de mil temptacions que, després de contenir un frankfurt, va descobrir el cami de la santedat i va fer bondat per sempre més escampant pel món les virtuts de la virginitat sense farciments demoniacs.

no anem bé

l'altre dia vaig passar per una oficina de correus i vaig entrar a comprar uns segells (sempre m'agrada tenir-ne i de vegades costa trobar estancs).

després de fer la cua pertinent... li toca per fi a la senyora de davant meu que volia fer un enviament a un altre país.

després d'informar-se dels preus de l'enviament normal, urgent, certificat i demés, es va decidir.

quan ja havia pagat i a punt de marxar, li pregunta al funcionari de correus:

– cuando llegará?

resposta del funcionari de correus:

– cuando dios quiera.

en aquell moment vaig pensar no: "anem massa bé".

em toca el meu torn i li demano els segells; ell s'aixeca, busca en els armaris, obre i tanca calaixos, busca a sota de sobres i demés papers i fins i tot es pren la molèstia de preguntar al seu company.

torna i em diu:

– no tenemos, se nos han acabado y aún no han traído.

va ser aleshores quan vaig assegurar que "no anem pas bé".

–––

text: tenzin

gràcies, tenzin, per la teva col·laboració.

eurotoros

el pp portarà a l'eurocambra i als tribunals la prohibició dels toros a catalunya

alicia sánchez camacho diu que s'ha compromès fermament amb una “catalunya de les llibertats” com a eix del seu programa electoral.

“nosaltres el que farem és utilitzar qualsevol instància en defensa de la llibertat i d'una tradició i una cultura compartida entre Catalunya i Espanya.”

–––
avui + el punt
edició digital 6 d'octubre de 2010

santa tecla

tecla salvadadora, mare de tots els teclats, guia salvadora de mals moments i una de les tecles més sol·licitades en el món dels que no salven ni un putu arxiu ni que els matin.

el americano

un començament impecable. 
bones perspectives per passar una bona sessió cinematogràfica... 

però ni amb tot el seu bon saber fer en pantalla, en george clooney és capaç d’aixecar una peli que és més dolenta que la carn de gos.

un argument fluixet però que podia haver estat bé si no fos perquè l’acompanya un muntatge que en ocasions fa saltar les escenes com si d’una muntanya russa es tractés, un repartiment justet-justet que sembla estar d’acord amb un pressupost que ja es veu que és molt acotat, uns diàlegs i unes escenes que semblen trets d’altres pelis que tots hem vist mil vegades, una posada en escena que pretén aconsseguir un thriller i el que aconsegueix és posar en un estat de letargia als espectadors.

no calia ni massa trets, ni massa acció, ni massa efectes especials... però un mínim d’exigència i de qualitat era el que en clooney hauria d’haver exigit abans de permetre que aquesta peli es projectés, i més, quan ell és un dels productors de la mateixa.

en tot cas, si el que voleu és adormir-vos, si el que voleu és no treure’n res de bo, si el que voleu és no entendre fins i tot part del guió... aneu a veure aquesta peli. 
bon profit, i emporteu-vos una paperina.