concebut específicament per servir la sang del senyor (també per confirmar) i redissenyat segons les necessitats del moment, es convertí en símbol de culte de milers de feligresos en xancletes que poblaven les terrasses de les rambles barcelonines.
sembla ser que aquests, fins aleshores devots de san miguel, no van dubtar ni un instant en entrar en conflicte amb les seves pròpies creences i sucumbir a les temptacions que els plaers del vi de garrafa barrejat amb llimonada, trossos de fruita i el toc sublim del rom els oferia.
en un parell de tastos estaven tots convertits.
es diu que alguns van patir marejos i vòmits, d'altres van acabar ajaguts enmig del carrer.
la celebració de la conversió, com era previsible, va acabar com el rosari de l'aurora, i, avui dia, la recepta original és encara una incògnita per desvetllar.
EXACTE! la recepta original no se sap, però cadascú fa la seva interpretació (això és com les paelles, que ningú li posa el mateix), i encara ara jo sóc testimoni que hi ha feligresos amb sandalies + mitjons i fins i tot xancles piscineres, que no paren de veure del líquid hipnotitzant. Tant que acaben cantant pels carrers, com si de operación triunfo internacional es tractés.
ResponEliminaNo sé que tindrà la fórmula que tot el que la tasta acaba canviant el color de la pell i el color de l'escleròtica de l'ull (popularment "blanc dels ulls").
Bravo!
ResponElimina