avui plou.
a fora, l'onatge està una mica esverat.
a dins, la lectura no m'atrapa.
aixeco el cap del llibre, que cada cop és més avorrit, i em miro el contingut del vagó, i amb calma, vaig parant atenció a cada sector.
a fora, l'onatge està una mica esverat.
a dins, la lectura no m'atrapa.
aixeco el cap del llibre, que cada cop és més avorrit, i em miro el contingut del vagó, i amb calma, vaig parant atenció a cada sector.
va, si..., deixaré l’avorriment i passaré el viatge més distret.
avui el paissatge interior és més variat que el de forafinestres.
…
...i miro la iaia que somriu al iaio…
…
i miro al costat i penso... waw nena, quinessss botessss… són més llarges que ses cames… vols dir que pots caminar amb això?
…
i veig una noia que li ensenya a la que té al costat el color i model de la tira dels sostenidors i tot seguit, aixeca un moment la vista i mira l’home del seu davant i, immediatament segueix parlant amb l’amiga sobre la mostra de llenceria fina.
…
o aquell noi de l’esquerra, que perd el riure per sota el nas… sembla que està escoltant la ràdio i riu molt i molt, però ho dissimula fent veure que té tos…
…
o aquell altre nano de cabells molt llargs i que va dret… sembla talment en robin hood… però al tio li queda bé aquesta mena d'amanida de bigotet-perilla que duu enganxada a la cara...
...
o la noia que ha travessat el vagó de punta a punta amb aquests cascos de música tan fashion, els llavis lluents i el posat i el caminar ufanós… això sembla ja la passarel·la rodalies...
…
o la dona que ha entrat fa un moment... uf! duu un espantós bolset del tous amb aquell osset que és d’allò més malgirbat…
…
i aquella...! apa nena…! portes els cabells com si cantessis im walking on sunshine… feia anys que no veia un cabell així... quins records...
…
"propera parada..."
ep!... que he de baixar...
amb les presses per recollir les coses i el paraigua, vaig molt atrafegat, i algú em mira amb cara de pensar alguna cosa per tal de no avorrir-se.
ep!... que he de baixar...
amb les presses per recollir les coses i el paraigua, vaig molt atrafegat, i algú em mira amb cara de pensar alguna cosa per tal de no avorrir-se.
en 30 metres quadrats de vagó la gent seguim disfressats d'allò que més ens agrada, i sense saber-ho, sense interpretar cap paper especial, hi ha dies que ens fem passar l'avorriment els uns als altres...
... enfilo l'andana i, tot i que continua plovent, veig davant meu la noia d'aquells cabells que xiulen al vent: im walking on sunshine… uo-ooooh...
... enfilo l'andana i, tot i que continua plovent, veig davant meu la noia d'aquells cabells que xiulen al vent: im walking on sunshine… uo-ooooh...
Els transports públics són la millor "cartellera" del cinema i del teatre.
ResponElimina