tengo una pregunta para usted

gairebé les deu de la nit.

ningú més al vestidor.

pensava que era l'últim a sortir del gimnàs però estava equivocat.

el soroll sobtat de les dutxes i aquesta estranya mania que tenen alguns de cridar com a posseïts em fa notar que encara hi queda algú més lent que jo.

m'afanyo a guardar la roba a la bossa quan em sembla sentir una veu que sona propera.

– ¿tú has pasado toda la vida con la misma mujer?

"collons, quina pregunta…" penso. continuo amb la bossa.

– perdona, pero… ¿tú has pasado toda la vida con la misma mujer?

em giro, estranyat, i descobreixo un individu amb una dessuadora vermella plantat darrera meu.

– em parles a mi?

– si, te preguntaba si has pasado toda tu vida con la misma mujer.

m'el miro amb cara de contestar-li amb una altra pregunta: "perdona, ens coneixem?"

oficialment la resposta és no.

oficiosament podríem dir que sí, més o menys.

de vista, és clar.

de vista posterior, per ser més exactes.

és el paio amb el que sovint coincideixo a l'hora de marxar, i, per aquelles coses que tenim els tios d'escollir sempre la mateixa dutxa –també ho feu, això, les dones?–, el que m'ensenya el cul durant aproximadament cinc o deu minuts dos cops per setmana.

ara que m'el trobo de cara la veritat és que no guanya gaire.

– doncs… no. la veritat és que no. però, a que ve, aquesta pregunta?

– este, que me dice que no me case. que las mujeres te arruinan la vida.

i sense que ningú el demani, apareix "este", un energumen en pilota picada i tovallola en mà, amb més pèl a la panxa que al cap, que va deixant un regueró d'aigua per tot el vestidor.

– yo lo que pienso es que la vida es demasiado bonita para desperdiciarla con una sola mujer.

– y yo le digo que depende. que habrá a quién le habrá ido bién casándose y a quién no ¿no crees?

– doncs, home… sí. de tot hi deu haver, suposo. – no entenc res, ho confesso. mentrestant, la meva esgotada neurona em mira com dient: marxem d'aquí, ja!

– a este lo que le pasa es que va de bueno, y las tías se aprovechan de él. y yo le aconsejo que las disfrute, que vaya de flor en flor y se aproveche mientras pueda, que luego se echa a faltar.

– bueno, mireu, es que jo, a aquestes hores de la nit, no estic per reflexions gaire profundes. així que jo vaig passant, eh? va, bona nit.

noto una certa mirada de sorpresa en els seus ulls, com afimant…"que tio más raro…".

i amb cara d'estorat obro la porta mentre la seva particular tesi sobre les relacions personals continua… cada cop més fluixet, més fluixet… afortunadament.